Filosofia del Projecte GNU

Traduccions d'aquesta pàgina

Aquest directori descriu la filosofia del Moviment per al Programari Lliure, la qual ens impulsa a desenvolupar el sistema operatiu lliure GNU.

Taula de Continguts

Mantenim també una llista de les organitzacions que treballen per la llibertat de les comunicacions electròniques i informàtiques.

Sobre el programari lliure

Programari lliure i llibertat són conceptes interrelacionats: la gent hauria de ser lliure d'utilitzar el programari de totes les maneres socialment útils. El programari es diferencia dels objectes materials (cadires, sandvitxos o cerveses) pel fet que pot ser copiat i modificat molt més fàcilment. Aquestes possibilitats fan del programari una eina extremadament útil. Creiem fermament que els usuaris de programari haurien de poder fer ús d'aquestes possibilitats.

Què és el programari lliure?
Per què el programari no hauria de tenir propietaris
Per què el programari hauria de ser lliure (Un assaig més extens i més antic sobre el mateix tema de l'article anterior)
Per què el programari lliure necessita documentació lliure
Vendre programari lliure pot ser bo!
Categories de programari lliure i no lliure
El programari lliure és més fiable!
"Codi Obert" és sinònim de "Programari Lliure"?
Codi Obert i Programari Lliure, un document del projecte Slackware que explica les diferències entre la filosofia del Programari Lliure i la del Codi Obert.
Linux, GNU i Llibertat
Sobre Gnutella
Per què les escoles haurien d'utilitzar exclusivament programari lliure
MyDoom i vosaltres

Sobre el Projecte GNU

Anunci inicial del Projecte GNU
El manifest GNU
Breu història del Projecte GNU
El Projecte GNU, una descripció més àmplia i completa del projecte i de la seva història.
Què és la Free Software Foundation?
Per què GNU/Linux?

Llicències de programari lliure

Lleis i aspectes legals

Per què necessitem programari lliure per al vot electrònic
Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació
La postura de la FSF respecte a la política de patents «lliure de regalies» del Consorci W3 revisada
Comentaris de Richard Stallman sobre el rebuig de la ICLC a la Directiva sobre la «Propietat Intel·lectual» de la UE
Richard Stallman ha escrit una ressenya de «El cas contra la propietat intel·lectual» de Boldrin i Levine
SCO, GNU i Linux, de Richard Stallman, analitza de quina manera la demanda de SCO contra IBM repercuteix sobre la labor del Projecte GNU. Vegeu la resposta de la FSF a SCO amb més detalls sobre aquest tema.
That's fighting talk és una versió lleugerament modificada d'un article de Richard Stallman i Nick Hill, publicat originàriament al diari londinenc The Guardian.
Llibres electrònics: llibertat o copyright és una versió lleugerament modificada d'un article de Richard Stallman, publicat originàriament l'any 2000 a Technology Review.
Podeu llegir aquí la Introducció de Lawrence Lessig a Free Software, Free Society: The Selected Essays of Richard M. Stallman.
Malinterpretant el Copyright és un altre assaig de Richard Stallman sobre els errors dels arguments més difosos a favor de les lleis de copyright.
Pots confiar en el teu ordinador?, una obra de Richard Stallman sobre les iniciatives anomenades "de computació fiable".
Breu «Amicus Curiae» de la FSF en el cas d'Eldred contra Ashcroft davant del Tribunal Suprem
La ciència ha de deixar de banda els drets d'autor, un altre treball de Richard Stallman publicat l'any 2001 a Nature Webdebates, explica com el copyright impedeix el progrés en la investigació científica.
- També podeu estar interessats en The Public Library of Science, que es dedica a promoure que la investigació científica estigui lliurement disponible per tothom a Internet.
- Un article relacionat explica com les principals organitzacions científiques alemanyes han elaborat una declaració conjunta a favor de la lliure difusió d'informació científica a través d'Internet.
La declaració de la FSF en resposta a la proposició de revisió de la sentència final en el cas de Microsoft contra els Estats Units, enviada al Departament de Justícia dels EUA a l'empara de la Llei Tunney.
A Felten contra RIAA, els científics demanen al tribunal que la Digital Millennium Copyright Act (DMCA) no els prohibeixi publicar les seves investigacions.
L'arxiu de la EFF sobre «Propietat intel·lectual: els casos de DVD de la MPAA (Motion Picture Association of America)»
Reavaluant el copyright: el públic ha de prevaler
El dret a llegir: un breu conte atemporal de Richard Stallman
Eldred contra Reno és una demanda per parar una llei que estendria a 20 anys addicionals la vigència de les restriccions de copyright .
Es necessiten voluntaris per a elaborar programes d'encriptació en països sense control d'exportació.
Com protegir el dret a escriure programari (independentment de si és lliure o no)
La manera correcta d'aplicar impostos als dispositius DAT
Com protegir les llibertats d'expressió, premsa i associació a Internet
La reforma de les patents no és suficient
Salvem Europa de les patents de programari
Boicot a Amazon!
Per què hem de lluitar contra UCITA
Un món amb UCITA permetrà que la lletra petita pesi més que l'esperit per Ed Foster <gripe@infoworld.com>
Llibertat o copyright? de Richard Stallman
Innovació seqüencial, patents i imitació presenta un model matemàtic que demostra que les patents poden impedir el progrés en camps com el programari.
Copyright contra comunitat a l'era de les xarxes d'ordinadors és una transcripció literal d'una xerrada de Richard Stallman a la Logiciel Libre Conference el juliol de 2000.
El mal que ve de La Haya.
Una traducció a l'anglès de la famosa decisió del tribunal del districte de Munic (Alemanya) sobre la legalitat i la validesa de la llicència GPL. La traducció la va realitzar l'Oxford Internet Institute.
Has dit "Propietat Intel·lectual"? És un miratge seductor. Un assaig de Richard M. Stallman sobre el vertader significat de l'expressió «Propietat intel·lectual».
Clarividència. Un article de Richard M. Stallman publicat a The Guardianessay.
Programari lliure i desenvolupament sostenible. Un breu article del Dr. Stallman sobre l'ús del programari privatiu i el desenvolupament cultural.
L'absurd de les patents. Un article de Richard M. Stallman publicat a The Guardian.

Terminologia i definicions

Paraules confuses que convé evitar
«Programari de codi obert» o «programari lliure»?
Richard Stallman va escriure una carta al director del Dr. Dobb's Journal al juny de 2000 on exposa les diferències entre el moviment del programari lliure i el del codi obert.
Categories del programari lliure i no lliure

Idees de tercers

Aquests articles mostren les opinions filosòfiques d'altres persones que recolzen el programari lliure; no parlen en nom del Projecte GNU (encara que més o menys coincidim amb ells).

Moltes de les organitzacions que treballen per la llibertat en la computació i les comunicacions electròniques també manifesten les seves postures filosòfiques a favor del programari lliure o sobre temes relacionats.

Jimmy Wales explica per què El Coneixement Lliure necessita programari lliure i formats lliures. També exposa per què la Viquipèdia necessita ser programari lliure.
Patents de programari vistes amb lupa. En aquest article l'autor utilitza arguments basats en el càlcul lambda per a mostrar per què el programari no pot patentar-se.
L'estudi sobre la motivació dels programadors de programari lliure de Lakhani i Wolf diu que una part considerable té com a motivació la idea que el programari hauria de ser lliure, conclusió a què arriben malgrat que l'estudi es va realitzar entre els programadors de SourceForge, un lloc que no recolza la idea que el programari lliure sigui un assumpte ètic.
Groklaw envia una carta a Darl; un grup de persones de la comunitat del programari lliure i del codi obert ha redactat aquesta resposta a la carta dirigida a la comunitat del codi obert pel Director General de SCO, Darl McBride.
Hardware Central. Discrepem en un dels aspectes de la conclusió a què arriba aquest article: no és més legítim per a Microsoft ajudar a Disney i a la RIAA a imposar-nos la DRM (Administració de Restriccions Digitals), del que ho és per a Disney i la RIAA intentar-lo. Tota la capacitat potencial de la computació hauria d'estar disponible per als usuaris i no només per als amos de la informació.
El Govern Federal Brasiler patrocina un moviment nacional per al programari lliure a Brasil. Article en portuguès brasiler.
La campanya contra SCO «Demanda'm a mi també» («Sue Me SCO»), ha superat totes les previsions del seu promotor i ha deixat ja de recollir vots. L'autor de la petició, John Everitt, només esperava que participessin unes quantes persones, però va haver-hi milers de participants. A l'última comunicació pública disponible sobre la petició, John va instar la gent a ajudar a la FSF de totes les maneres possibles.
Resposta del senador Alberto Comte (en castellà) a la CESSI en relació a la Llei E-135/02-03 que proposa la utilització de programari lliure al sector públic de la província de Buenos Aires. El mateix senador va remetre la Llei per a la seva aprovació.
Alguns economistes argumenten que el copyright i les patents fracassen en l'objectiu de promoure el progrés, objectiu pel que precisament van ser ideades.
Aquest article té una visió econòmica molt estreta, ja que avalua les alternatives socials només en funció de quins béns estan disponibles a quin preu, assumint que els ciutadans som simples consumidors i que no li donem cap valor a la nostra llibertat. També utilitza l'expressió "propietat intel·lectual ", que és confusa perquè barreja conceptes diferents com el copyright i les patents. Aquesta barreja prové del fet l'article prescindeix dels (diferents) problemes socials que generen el copyright i les patents.

A pesar d'aquests defectes, és un article significatiu. Si el copyright pot considerar-se perjudicial fins i tot en termes estrictament econòmics, sense tenir en compte l'error ètic d'impedir que la gent comparteixi el coneixement, encara es considerarà més perjudicial quan es tinguin en compte els aspectes ètics.
Sincere Choice explica la deshonestedat del programa «Software Choice» de Microsoft.
No estem completament d'acord amb Sincere Choice, ja que afirma que el programari privatiu és tan legítim com el programari lliure. Discrepem fermament: el programari hauria de ser lliure. No obstant, si coneixeu a algú que hagi estat enganyat per «Software Choice», ensenyeu-li si us plau aquest lloc web.
Dos articles de Duncan Campbell descriuen com es van amagar portes posteriors NSA en programes de programari privatiu: "Only NSA can listen, so that's OK" i "How NSA access was built into Windows". Els dos són clares demostracions de com els usuaris de programari privatiu sovint ignoren el que realment estan utilitzant.
"Copyright C.P.U." de Harry Hillman Chartrand és un bon resum de la història del copyright.
A "What is Congress Supposed to Promote?", Malla Pollack explica com la recent tendència del govern dels Estats Units a concedir el màxim poder als titulars del copyright va en contra del que declara la constitució per a justificar l'establiment del copyright.
Mikael Pawlo, a "Software lemon law with bitter taste", explica com una "lemon law" sobre el programari podria ser una amenaça per al programari lliure.
El congressista peruà Dr. Edgar David Vilanova Núñez va escriure una carta a un directiu de Microsoft després que la companyia expressés la seva preocupació sobre una llei pendent d'aprovació sobre el programari lliure a l'administració pública d'aquest país. Fa l' excel·lent feina d'alleujar les preocupacions sobre el programari lliure sovint exposades per Microsoft i altres. La traducció a l'anglès de la carta és aquí.
L'historiador britànic Thomas Macaulay va tenir algunes idees sobre el copyright el 1841 que encara són certes avui dia.
openrevolt.org és un lloc dedicat a oferir informació sobre la Directiva Europea del Copyright i altres lleis afins. Es concentra en els dos principals problemes de la EUCD, el de facilitar als titulars del copyright la censura de pàgines web i el de donar empara legal a les mesures anticòpia.
Chilling Effects és un lloc web on es registren notificacions de «cease and desist», és a dir, preavisos que reben els responsables de llocs web urgint-los a eliminar determinats continguts. Invitem als visitants a enviar les notificacions de «cease and desist» que hagin rebut o enviat. El lloc web emmagatzema les notificacions en una base de dades que permet realitzar recerques i les enllaça amb explicacions sobre els aspectes legals.
Coding is a Crime, de Shannon Cochran, és un comentari sobre l'acusació de traïció a Jon Johansen per ajudar a escriure DeCSS.
The Second Enclosure Movement and the Construction of the Public Domain, de James Boyle, també disponible aquí.
Intellectual Property: The Attack on Public Space in Cyberspace, de Howard Besser, explica com diverses indústries estan utilitzant la seva capacitat d'influència mitjançant el copyright per a fer que alguns llocs d'Internet siguin cada vegada menys i menys públics.
Wipout promou un contraconcurs d'assaigs per a estudiants que s'oposa a un concurs semblant de la World Intellectual Property Organization (WIPO). El seu objectiu és fer prendre consciència de les maneres en què la protecció de la propietat intel·lectual pot influir negativament en la nostra vida quotidiana.
La tecnologia i la corrupció del copyright, de Joshua S. Bauchner
"Locating Copyright Within the First Amendment Skein,", de Neil W. Netanel, argumenta que el sistema judicial dels Estats Units s'ha equivocat en la seva suposició que l'ús just (fair use) elimina el conflicte entre les lleis de copyright i la Primera Esmena.
Richard Stallman va firmar una declaració conjunta en resposta a comentaris de Craig Mundie de Microsoft.
A Reforma de patents ja!, Don Marti demana als defensors del programari lliure que proposin a Richard M. Stallman per al Patent Public Advisory Committee de la US Patent and Trademark Office (Oficina de patents i marques).
Els drets de copyright del foc
Llegeix-les i plora, de Simson Garfinkel, tracta sobre algunes lleis pendents d'aprovació que podrien donar als amos de la informació nous poders i restringir les activitats dels usuaris.
Aplicar el copyleft fora de l'àmbit del programari, de Michael Stutz.
Només el Món Lliure pot enfrontar-se a Microsoft, per Tom Hull.
La filosofia de la música lliure, de Ram Samudrala.
Les companyies discogràfiques reclamen tenir major poder amb el copyright afirmant que recolzen als músics. Aquest article mostra com tracten realment als músics les companyies discogràfiques.
El manifest: la pirateria és la teva aliada, de Jaron Lanier.
Noteu que el Projecte GNU recomana evitar el terme pirateria ja que implica que compartir còpies és d'alguna manera il·legítim.
Iniciació a l'ètica de la «propietat intel·lectual», de Ram Samudrala.
N'hi ha prou amb l'interès propi per a organitzar una economia lliure? per Loyd Fueston.
La campanya per a la ciència lliure és una campanya en defensa de la llibertat per a distribuir els treballs científics.
Gent, llocs, coses i idees per Kragen Sitaker.
Els llibertaris i els drets de la propietat intel·lectual de Roderick T. Long.
El moviment del programari lliure no recolza les idees llibertàries, de manera que no estem totalment d'acord amb aquest article. Però és útil a l'hora de refutar un argument concret que sol usar-se a favor del programari privatiu.
Articles en castellà sobre aspectes del programari lliure
L'anarquisme triomfant: el programari lliure i la mort del copyright
Mort i renaixement del plagi de Rodney Riegle. (No estem completament d'acord amb aquest article; pensem que no hi ha cap mal en demanar a la gent que faci un esforç addicional i escrigui una nota a peu de pàgina per a incloure els crèdits.)
Salvem la Web és un lloc dedicat a protegir els drets dels usuaris d'Internet a Europa.
Estudiar economia inhibeix la cooperació? per Frank, Gilovich i Regan.
Desenvolupament, comerç just i programari lliure de Danny Yee.
La balada de Dennis Karjala: Un comentari polític en forma de balada de Timothy R. Phillips.
Shaping Collaborative ICT Development and Initiatives for Global Prosperity de Robert J. Chassell
Avantatges competitius del programari lliure per Alexandre Oliva.
Patents sota llicència GPL.
El concepte de copyright lluita per sobreviure a Internet de John Markoff.
El veritable propòsit del Copyright de John N. Berry III.
El copyright del foc! (Humor) de Ian Clarke.
The Future Brings "Infirmation Technology" de Andy Oram.
La Fundació per als Protocols Lliures és un fòrum públic independent, dedicat a promoure protocols lliures de patents.
Programari lliure i viabilitat comercial per Alessandro Rubini
L'alliberament de la informació de Brian Martin. Recomanem a la gent evitar l'expressió propietat intel·lectual i parlar al seu lloc de copyright, patents o marques.
Seat Sale, una sàtira sobre el copyright.
Una galeria d'exemples que demostren com d'ultratjant i absurda és la Digital Millenium Copyright Act.
Frankentoons de Joel Kahn.
Una ressenya del llibre Digital Copyright.
Viu i deixa llicenciar per Joe Barr.
Piecepack és un conjunt de peces per a jocs de tauler que tothom pot utilitzar lliurement per a crear o jugar a diferents tipus de jocs.
La República Oriental de la Gianozia ens mostra una visió irònica de les patents de programari i de la DRM.
Interessant al·legoria (en castellà) on es compara el programari lliure amb una experiència culinària.
Programari lliure i escoltisme
Les patents són un absurd econòmic: Aquest article parteix com a premissa de la estesa idea que el lliure comerç és desitjable. No sempre hi estem d'acord: a partir de cert punt, el lliure comerç dóna a les empreses massa poder, fet que els permet intimidar la democràcia. Però això ja és un altre tema.
En defensa de Napster i contra la Second Homesteading Rule
Contra la propietat intel·lectual, primavera de 2001, Journal of Libertarian Studies (en format PDF).
El pingüí dins de l'església, programari lliure des d'una perspectiva cristiana.
Una avaluació ètica comparativa de les llicències de programari lliure de Samir Chopra i Scott Dexter

Miscel·lània

Humor filosòfic. No hem de estar sempre seriosos.

Traduccions d'aquests documents

Traduccions coreanes no oficials de molts d'aquests documents
Traduccions del manifest GNU
Traduccions de l'expressió "programari lliure"'
Traduccions de la llicència GNU GPL
Traduccions de la llicència GNU LGPL
Traduccions de la llicència GNU FDL

Tornar a la pàgina principal del projecte GNU.

Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a gnu@gnu.org. També hi ha d'altres formes de contactar la FSF.
Envieu els enllaços trencats i d'altres correccions (o suggeriments) a webmasters@gnu.org.

Copyright © 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006
Free Software Foundation, Inc., 51 Franklin St, Fifth Floor, Boston, MA 02110-1301, USA
Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article en qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que hi aparegui aquesta nota.

Updated: $Date: 2007/02/07 16:03:07 $ $Author: puigpe $